Emergència climàtica 2020 (2/6) · Com funciona l’efecte hivernacle

Emergència climàtica 2020 · Part 2 de 6
Josep Vallhonesta · Text de 2020

QUÈ ÉS L’EFECTE HIVERNACLE?

És un procés natural; els gasos d’efecte hivernacle actuen fent de barrera o —més gràficament— fent de bufanda que reenvia a la Terra part de l’energia que es retornaria a l’espai. Si no fos així, la temperatura mitjana del planeta estaria a 18 °C sota zero, en lloc dels 15 °C positius de mitjana actuals.

L’efecte hivernacle és un mecanisme que la pròpia natura regula a través de realimentacions positives que augmenten l’efecte, o negatives que el disminueixen, de forma similar a l’homeòstasi en els organismes vius. Per exemple, 37 °C és la temperatura que el nostre cos intenta mantenir en condicions normals. L’augmentarà quan necessiti eliminar bacteris i hi tornarà quan ja hagi complert la seva missió. La persistència de febre aguda vol dir que alguna cosa no va bé, que la infecció bacteriana o alguna altra disfunció no s’està corregint. En un cas així, cal disminuir la temperatura perquè la febre, d’amiga, s’ha convertit en enemiga.

Els núvols, el gel i la neu, amb el seu elevat índex d’albedo (capacitat de reflectir els raigs del sol), fan de topall i termòstat de la temperatura.

Si es produeix un augment de la temperatura perquè la radiació solar augmenta o per l’acció de «bufanda» dels gasos d’efecte hivernacle, la neu i el gel, que tenen un elevat índex d’albedo, es fondran. Si es fonen, la quantitat de raigs reflectits serà menor, la temperatura pujarà i es fondrà més gel, i així successivament fins que s’arribi a un punt d’equilibri tèrmic.

D’això en diem realimentació positiva perquè la neu que es fon és efecte i causa de l’augment de temperatura:

Mecanisme de retroalimentació: augment de temperatura → fusió del gel → disminució de l’albedo → augment de temperatura.

Al mateix temps, el mar limita l’acció de l’efecte hivernacle en absorbir CO₂, evaporar aigua i alliberar a l’atmosfera DMS (sulfur de dimetil), que és fonamental per a la formació de núvols i la reducció de la insolació. D’això en diem realimentació negativa.

Cal afegir que el clima forma part d’un sistema físic i biològic que és un immens cicle de reciclatge del qual el Sol és l’aliment i el protagonista principal. L’atmosfera i el mar s’encarreguen de distribuir l’energia solar i repartir l’aigua i la humitat. El lliscament de l’escorça terrestre, el vulcanisme i els terratrèmols fan aflorar i reciclen els elements minerals necessaris per a la vida i la tecnologia.

L’efecte Coriolis,^[1] que té com a conseqüència la distribució de diferents bandes de pressió, els corrents marins i la forma dels continents amb diferents temperatures i règims pluviomètrics —segons es tracti de façanes orientals o occidentals— determinen i concreten el peculiar clima del planeta.

Tot plegat és un cicle de reciclatge de vida i materials, amb ritme i cronologia geològica, de milers o de milions d’anys durant els quals la natura ha anat construint diferents escenaris que possibilitaven l’aparició d’espècies animals adaptades al clima de cada moment.

GASOS D’EFECTE HIVERNACLE

La proporció d’aquests gasos d’efecte hivernacle és tan petita que ja no s’expressa en percentatge sinó en parts per milió de volum (ppmv). El diòxid de carboni, CO₂, és el gas majoritari, i com que no tots els gasos tenen el mateix potencial de retenir calor ni la mateixa permanència en l’atmosfera, el CO₂ s’usa com a unitat de referència per a la resta de gasos. Mireu la columna de la dreta a la taula. Quan s’usa l’expressió CO₂ equivalent (CO₂e) es vol expressar l’escalfament global que genera la totalitat de gasos en conjunt.

Els que tenen més capacitat de retenir calor, els fluorurs, estan bastant controlats per convenis internacionals perquè representaven una amenaça molt directa i immediata per a la capa d’ozó, i perquè resultava bastant fàcil adaptar la indústria als requeriments dels convenis.

Una altra cosa són el metà CH₄ i l’òxid nitrós N₂O —que són el residu del desenvolupament industrial alimentari i als quals l’IPCC ha dedicat un informe especial el mes d’agost en la seva última reunió a Ginebra—, o el mateix CO₂ que és el residu del motor energètic de la indústria i la moderna vida quotidiana.

Notes i fonts

1. En qualsevol llibre de geografia general trobareu explicat què és l’efecte Coriolis, i també a Internet: https://www.meteorologiaenred.com/efecto-coriolis.html, ↩