Sense habitatge digne no hi ha salut – coordinadora-salut.com

“Mamà, que no ens treguin d’aquesta caseta… Jo no vull estar menjant més en un parc”.

Finalment, Mari Carmen ens ha deixat. Hi havia viscut 70 anys en un pis que el seu pare va llogar el 1956. Quan aquest va morir el va subrogar la mare i després ho va fer la Mari Carmen. El 2018 la família propietària va vendre el pis a Renta Corporación i posteriorment aquesta empresa va tornar a vendre’l a Urba Gestión per 247 mil euros, molt barat per la zona perquè, com explica Ignació Escolar, la compra venia amb “bicho” incorporat, que es com s’anomenen les compra vendes amb llogaters que hi viuen. El “bicho Mari Carmen” pagava 500 euros al mes, i només calia esperar la seva mort per revendre’l a preus molt superiors. Però, “¡es el mercado, amigo!”, no hi havia prou paciència per esperar el decés, calia materialitzar el negoci el més ràpidament possible: o el comprava la llogatera per un preu de mercat superior als 247 mil euros o entretenien l’espera amb pagaments mensuals de 1650 primer i 2650 euros després.^[1]

El cas de la Mari Carmen és un cas paradigmàtic del que està passant al nostre país, un propietari de pisos que vol rendibilitzar les seves tinences les ven a un Banc o a un fons d’inversions sense importar que estiguin habitades per famílies, ni la situació material amb la que es troben. A continuació intenta vendre el pis als llogater amb preus d’escàndol o lloguers impossibles. Si el llogater marxa, millor; el vendrà més car o el llogarà per temporades.

L’habitatge ja no és un valor d’us: comprar un pis per viure-hi, vendre’l a un altre perquè hi visqui en ell; ara es compra, a ser possible barat, per vendre’l més car. Un pis així pot passar per diverses mans, i mai cap propietari hi posarà la planta del peu. S’ha convertit en un actiu financer que permet cotitzar i especular en qualsevol borsa. Si una ciutat o un barri es valorat internacionalment, llavors els preus són internacionals i sovint els llogaters són estrangers.

És una especulació que genera víctimes, quantes Mari Carmen hi ha que no hem conegut? El seu cas és cridaner per l’escàndol que representa el desnonament d’una dona malalta de 87 anys. Però quants altres casos dramàtics hi ha? Alguns els hem pogut documentar:

Data	Lloc	Cas documentat	Referència digital
06-05-2013	Barcelona, Eixample	Home d'uns 40 anys. La comitiva judicial que havia d'executar aquell mateix dia el desnonament per impagament del lloguer el va trobar mort al seu domicili del carrer Rosselló. Europa Press	Europa Press, 6-5-2013: «Un hombre se ahorca en Barcelona cuando le iban a desahuciar…»
14-06-2018	Cornellà de Llobregat	Jordi Rodríguez, 45 anys. Va morir quan la comitiva judicial, acompanyada pels Mossos, havia arribat per executar el desnonament. L'habitatge pertanyia aleshores a Blackstone i hi havia informes municipals de vulnerabilitat. El País	El País, 14-6-2018: «Un hombre muere al saltar por la ventana durante un desahucio»
14-06-2021	Barcelona, Sants	Home de 58 anys. Va morir després que la comitiva judicial truqués al timbre per complir l'ordre de desnonament. Estava sent atès pels serveis municipals. El País	El País, 14-6-2021: «Un hombre se suicida cuando iba a ser desahuciado en Barcelona»
30-05-2022	Barcelona, Bon Pastor	Alberto, 55 anys. Va morir després de ser desallotjat d'un habitatge de protecció oficial propietat de l'Ajuntament de Barcelona. El context era diferent del d'un desnonament ordinari per impagament del lloguer. La Vanguardia	La Vanguardia, 30-5-2022: «Un hombre se suicida en Barcelona tras ser desahuciado por el Ayuntamiento»
08-05-2023	Barcelona, Eixample / Sant Antoni	Dona de 56 anys. La comitiva judicial va trobar el seu cos quan va entrar al pis per executar el desnonament per impagament del lloguer. Els Mossos van investigar la mort com a probable suïcidi. La Vanguardia	La Vanguardia, 13-5-2023: «Una mujer se suicida poco antes de ser desahuciada…»
24-12-2023	Barcelona	Una dona va morir davant la proximitat d'un nou intent de desnonament, segons va denunciar públicament el Sindicat de Llogateres. Els serveis municipals havien aconseguit ajornar el desnonament un mes mentre buscaven una alternativa. La notícia es basa en la denúncia del Sindicat. La Vanguardia	La Vanguardia, 31-12-2023: «El Sindicat de Llogaters denuncia el suicidio de una mujer…»
19-03-2024	Sabadell	Home d'uns 70 anys. Havia viscut durant uns 30 anys al pis amb la seva esposa. Va morir després que la comitiva judicial executés el desnonament de l'habitatge de lloguer. El País	El País, 22-3-2024: «Un hombre de 70 años se suicida en Sabadell tras ser desahuciado…»
01-07-2024	Barcelona, Sant Andreu	Dues germanes, de 54 i 64 anys. Van morir poques hores abans del desnonament previst aquell mateix matí. Devien més de 9.000 euros de lloguer i existia un procediment judicial de llançament. RTVE.es	RTVE Catalunya, 1-7-2024: «Se suïciden a Barcelona dues germanes hores abans de ser desnonades»
12-06-2025	Barcelona, Raval	Home de 73 anys. Va ser desnonat al matí, després va tornar a entrar al pis i aquella mateixa tarda va morir. Segons la informació publicada, havia advertit veïns que es llevaria la vida si l'expulsaven. El País	El País, 13-6-2025: «Un hombre es desahuciado, reocupa el piso y se suicida en El Raval…»
07-09-2026	L'Hospitalet de Llobregat, Santa Eulàlia	Olga, 54 anys. Va morir cinc mesos després d'haver estat desnonada. La nit anterior al desnonament, previst per al 15 d'abril, havia manifestat intenció suïcida, es va activar el protocol de prevenció i va ser traslladada a Bellvitge. El desnonament es va executar igualment. Cadena SER	Cadena SER, 21-9-2026: «Una mujer de 54 años de L'Hospitalet se suicida tras ser desahuciada»

Però encara que la realitat majoritària no dibuixa aquests extrems, no deixa de ser igualment cruel. Hi ha molts casos com aquest: ^[2]

“Al carrer queda l’Olalla, mare de tres fills menors d’edat que actualment es troba a l’atur i en “una situació de vulnerabilitat social, econòmica i emocional greu”, segons l’informe de serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona. Després de l’execució, una ambulància del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) s’ha endut la Olalla per atendre-la, després que patís un atac d’ansietat.”.

I com els condemnats que esperen la sentència en els corredors de la mort a Estats Units, l’espera del desnonament és terrible i deixa seqüeles: angoixa, estrès post traumàtic i altres afeccions.

No és perquè sí que l’Ajuntament de Barcelona té el SIPHO (Servei d'Intervenció i Mediació en situacions de Pèrdua d'Habitatge i Ocupacions) amb Protocols de prevenció del risc d'autòlisi (suïcidi). El SIPHO treballa estretament amb el Departament de Salut Mental de l'Ajuntament per detectar casos d'extrema vulnerabilitat psicològica. Però l’altre dia vaig sentir dir a una infermera comunitària: “Quan m’arriben segons quins casos d’insomni, estrès, mal de cap… els envio directament al sindicat perquè lo seu no és una malaltia”. No ho és però pot acabar sent-ho

I les criatures? :

Una enquesta de Docents 080 a 46 escoles i instituts de Barcelona va detectar 215 alumnes amenaçats de perdre l’habitatge i 180 allotjats en pensions. Els mestres expliquen que aquests alumnes pateixen estrès, dificultats de concentració, pitjor rendiment i absentisme. La directora de l’Escola Jacint Verdaguer descriu com el centre acompanya les famílies i, quan ho demanen, fins i tot algun representant de l’escola les acompanya el dia del desnonament.^[3]

I un mestre de Trinitat Nova explica el cas d’un nen de cinc anys que havia estat desnonat dues vegades i que, després d’una intervenció policial, dormia sempre amb les sabates posades. També s’hi recull la preocupació dels docents perquè moltes famílies desnonades són traslladades a pensions lluny de l’escola.^[4]

L’Observatori DESCA es queixava dels pocs registres oficials que hi ha dels desnonaments i dels qui desnonen, però què en sabem del transcurs d’aquestes vides després del “llançament” de les famílies que perden l’habitatge? Si perdien la casa per estar en precarietat, com hem d’anomenar la situació posterior? En certa forma és un assassinat civil perquè com buscar treball i com participar en la comunitat quan les rutines d’higiene, alimentació i vestimenta s’han de produir fora d’un habitatge estable

En els propers 2 anys la caducitat dels contractes de lloguer poden afectar a 5 milions de persones. Es produiran, amb tota seguretat molts casos com aquests, perquè la gent que perdrà les seves llars no són ludòpates que es gasten el sou en el joc, ni malgastadores insensates. Són gent que viu en precari, gent que viu amb l’aigua al coll, gent que necessita de la nostra solidaritat.

“Però ell sí que em diu “Mamà, que no ens treguin d'aquesta caseta… Jo no vull estar menjant més en un parc”. Perquè anteriorment sí que ho fèiem així i “si us plau mami, intentarem cuidar aquesta caseta, no ens sortirem d'aquesta caseta”. I jo: “no, vida meva, jo et prometo que faré tot perquè tinguem un lloguer i puguem estar tranquils”. Però tracte de no involucrar-lo perquè és molt nerviós, és molt sentimental i, doncs, no m'agradaria que això també el descontrolés una mica.”^[5]