Donem suport a la vaga per l’habitatge i pels sous dignes

L’habitatge és un determinant de la salut de primer ordre i l’amenaça o la pèrdua definitiva genera trastorns de tota mena: “[…] més d’un terç dels que tenen entre 25 i 34 anys declaren tenir una mala o regular salut mental auto percebuda, observant-se pitjors resultats entre les dones. A més, l’esforç econòmic que suposa el pagament de l’habitatge obliga a fer renúncies en la qualitat de l’alimentació, l’educació, el lleure, en la despesa energètica o en medicaments, aspectes que també estan vinculats amb la salut. No sols els joves es veuen obligats a compartir casa, també s’hi troben famílies senceres que viuen en habitacions. Segons l’estudi elaborat per Càritas, durant el 2023, més de 50.000 persones ateses a les 10 seus a Catalunya vivien en habitacions. Aquest fet, a diferència d’altres moments d’escassetat residencial deguda a onades migratòries, ha passat de ser una alternativa transitòria a ser una solució permanent”. Francesca Zapater: https://diarisanitat.cat/lhabitatge-es-un-determinant-de-la-salut/

Dèiem en articles anteriors que si la pena del lladre és la presó, la pena del pobre és el desnonament. Hi ha un delicte, el pobre que no paga, que és també víctima de la justícia que s’aplica: víctima i delinqüent la mateixa persona, i amb ell o ella la resta de familiars; incloses criatures que arrossegaran les carències i l’estrès induït durant anys, potser de per vida. Segons la FAVB entre 2016 i 2024, 75 mil contractes de lloguer es van extingir sense continuïtat, cosa que va afectar a 180 mil persones; no totes van ser desnonades, moltes van marxar sense esperar que un comitiva judicial truqués a la porta, però algunes d’elles es troben entre les 21.187 que van ser desnonades a Barcelona entre 2015 i 2025.

Curiosament el món en que vivim és capaç de neutralitzar amenaces com la Covid, eliminar malalties com la verolà i altres infeccioses, però no és capaç de combatre la malaltia social que produeix l’especulació i la conversió d’un dret a l’habitatge en una inversió financera: estem parlant dels grans tenidors. Estem parlant de la inexistència d’un parc públic de lloguer.

Per tot això la Coordinadora de Salut de Sant Martí creu que el dia 11 de novembre la ciutadania ha de sortir al carrer per reclamar el dret a l’habitatge com un dret fonamental.