Més paraules i menys pastilles: per una salut mental comunitària al Poblenou

Un grup divers de veïnes i veïns conversa en cercle en un espai comunitari del Poblenou

Al Poblenou, la salut mental mesura la temperatura de les nostres crisis socials. Rere les portes dels Centres d’Atenció Primària (CAP), s’hi amaga una realitat que des de l’Associació de Veïns només podem intuir pel que ens arriba al carrer: les cicatrius de la soledat, l’impacte de la gentrificació i l’estrès crònic d’un barri sota pressió. Tot i que no sabem què es cou exactament de parets cap a dins ni quines directrius reben els professionals, el que sí que vivim com a usuaris és un sistema públic que sembla haver decidit donar l’esquena a la majoria.

El tancament de Konsulta’m i la seva substitució pel model EstarB ha estat un cop dur. Ha deixat els majors de 25 anys en un buit absolut, eliminant l’únic suport psicològic preventiu i sense cita prèvia que realment funcionava a prop del veí.

1. El codi postal no pot decidir qui rep teràpia i qui rep pastilles

Aquesta exclusió per edat ens aboca a un sistema trencat. Per a qui supera els 25 anys, l’alternativa pública és el CSMA, un servei avui desbordat que sobreviu en condicions d’extrema precarietat. El que percebem des de fora és que el servei s’ha vist forçat a actuar com un «triatge» d’urgència: només pot atendre casos greus i de forma intermitent. Mentre a les consultes privades s’ofereix un seguiment setmanal i humà, a la pública les visites s’espaien mesos, fet que fa impossible qualsevol vincle terapèutic real.

Aquesta esquerda crea una salut mental de dues velocitats: atenció digna per a qui pot pagar-la i medicalització per a la resta. Qui no té 60 euros per sessió acaba sovint atrapat en el cercle viciós dels psicofàrmacs, tractant amb química el que requeriria temps, escolta i paraula.

2. Curar la soledat: per una medicina que miri als ulls

Per a la gent gran, la situació és especialment punyent. La salut mental dels nostres avis no es cuida omplint buits en una agenda d’ordinador ni programant cites fredes per al mes vinent. Es cuida des de la proximitat, mirant als ulls i escoltant de veritat.

Reivindiquem una prescripció social efectiva. No en tenim prou amb la bona voluntat del personal mèdic; cal que el sistema permeti que els professionals coneguin realment la vida del barri. Cal que tinguin el temps i l’autonomia per connectar amb Can Felipa, els casals de gent gran o les xarxes veïnals. La salut és xarxa comunitària; una pastilla mai no substituirà l’escalfor de saber que el teu barri té un lloc per a tu.

3. Quan l’Administració falla, el veïnat respon

Davant d’un sistema que ens precaritza, la força del veïnat és la nostra millor eina de resistència. Els Grups d’Ajuda Mútua (GAM) del districte, com els d’ActivaMent Sant Martí o el projecte Ocell de Foc, demostren que el suport entre iguals és profundament terapèutic. Són espais que cobreixen, des de la solidaritat, el buit que l’Administració ha deixat per manca d’inversió i de visió social.

Participa: no volem ser espectadors de la nostra salut

Com a Associació de Veïns, exigim recuperar l’atenció oberta per a majors de 25 anys i un reforç real de la sanitat pública. Però no volem només queixar-nos, volem proposar. Per això, la Coordinadora de Salut del Districte ja prepara la 1a Jornada de Salut Mental de Sant Martí.

Encara estem definint aquesta trobada i us necessitem: volem recollir experiències reals, testimonis sobre l’atenció actual i col·laboracions d’entitats o particulars. Si vols aportar el teu gra de sorra, vine a la nostra seu (Rambla del Poblenou, 44) i deixa el teu contacte.

La teva veu és l’eina més potent per defensar la salut de tots i totes. Construïm junts la resposta que el barri necessita!

Xavier Suárez