Les desigualtats de gènere en la salut també són a la feina
Les desigualtats de gènere en la salut també són a la feina. En la lluita per la igualtat de gènere, les condicions en què s’aborden la salut i la seguretat a l’àmbit laboral juguen un paper determinant. La divisió sexual del treball comporta una sèrie de riscos i malalties diferenciades, perquè homes i dones fan diferents treballs i tenen diferents papers socials, però les malalties que afecten les dones no sempre estan reconegudes, ni en l’àmbit laboral ni en el mèdic.
Fruit de les reivindicacions de les dones, i també dels homes i de la voluntat política, el Govern va aprovar l’avantprojecte de reforma de Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l’embaràs, incorporant-hi un aspecte molt important com és el dret de les treballadores a demanar una baixa específica de tres dies per menstruació dolorosa, sempre que aquesta malaltia estigui diagnosticada mèdicament. S’estima que més de la meitat de les dones pateixen molèsties i dolors menstruals en algun moment de la vida fèrtil, i que al voltant d’un 15% pateix de manera recurrent dolors intensos que van acompanyats d’altres xacres físiques i alteracions conductuals que afecten les seves relacions socials.
Entre les xacres que pateixen, hi ha irritabilitat, ansietat, agitació, neguit, insomni, dificultat per a concentrar-se, letargia, depressió, cansament extrem, retenció de líquids, augment transitori de pes, dolors mamaris, pesadesa o pressió a la pelvis, mal d’esquena, cefalees, vertigen, parestèsia (un trastorn de la sensibilitat) a les extremitats, síncope, palpitacions, restrenyiment, nàusees, vòmits, acne, neurodermatitis…
Molts d’aquests trastorns obeeixen a diferents patologies, com poden ser miomes, quists ovàrics, endometriosi… L’Organització Mundial de la Salut (OMS), en el seu Catàleg Internacional de Malalties del 2019, que actualitza versions anteriors, reconeix la menstruació dolorosa amb el nom de trastorn disfòric premenstrual. Es calcula que aproximadament un 75% de dones han patit amb diferents intensitats aquestes malalties físiques i alteracions conductuals que afecten les seves relacions socials i laborals.
Aplicar la perspectiva de gènere a la salut, i també a la salut laboral, és reconèixer la diferent constitució d’homes i dones i les seves diferents necessitats. En aquest sentit, hi haurà qui tracti de manipular, però no es tracta que totes les dones treballadores tinguin una baixa mensual si menstruen, sinó de reconèixer aquest dret a qui pateix dolors incapacitants i que fins ara havia d’aguantar al seu lloc de feina. Ningú no ha d’anar a treballar amb dolor. I, per descomptat, les dones tampoc. Que la llei reconegui aquest fet és, sens dubte, un gran avenç i una conquesta de les dones, ja que aquesta mesura dona resposta a les necessitats de moltes dones que, per diferents motius, pateixen regles doloroses; de fet, es visibilitza i reconeix un problema de salut fins ara ignorat i que afecta de manera específica algunes dones. A més, es tracta d’una clara demanda social.
La polèmica suscitada per la proposta que les dones afectades per menstruacions doloroses o incapacitants tinguin dret a la baixa mèdica retribuïda des del primer dia, quan hi hagi un diagnòstic, torna a situar al centre del debat un problema ancestral, la invisibilitat, fins i tot ocultació, de la salut de les dones, especialment als entorns laborals. Si es continua ignorant la perspectiva de gènere es continuaran ocultant les diferències, subestimant la magnitud dels riscos que afecten les dones i, per tant, obviant les solucions preventives més adequades. Si es treballa per la igualtat en salut laboral incorporant les diferències per raó de sexe s’estarà contribuint a crear societats més justes i equitatives, més democràtiques i saludables.
Estrella Pineda
