Entrevistem a un farmacèutic

El Jordi Alegre, responsable de la farmàcia del Front Marítim, al carrer Provençals, és un vell conegut de totes les persones interessades en la salut pública del Poblenou, aquell farmacèutic que tothom voldria trobar quan està en hores baixes i aquell amb qui pots intercanviar un munt d’idees per millorar l’atenció primària que ell considera essencial.

Com es va comportar la gent durant el confinament per la Covid?
La gent va passar per diverses fases. La primera va ser de negació, i d’incredulitat quan arribaven les notícies d’Itàlia. Potser s’haurien d’haver pres mesures higièniques ja des del primer moment. Després, però, al final de la primera setmana de confinament, la ciutat estava tan aturada que vam decidir atendre amb la persiana abaixada i de passada contribuir a la idea que això anava de debò.

M’ha dit un ocellet que vau comprar una bicicleta…
Sí. És el que t’estava explicant. Els metros anaven buits, les andanes estaven solitàries i feia una mica d’angúnia. Un dia la Stefania i la Maravillas van haver de sortir a correcuita a portar unes medicines a casa d’un veí que l’anaven a ingressar a l’hospital perquè tenia símptomes de covid i al tornar a casa una parella de la Guàrdia Urbana les va recriminar perquè, tot i portar les mascaretes i guardar les distàncies, tornaven a casa plegades. Aquells dies al vespre encara era fosc i al metro no hi havia ningú, el bícing tampoc funcionava; per tot això, doncs vam decidir que la Stefania anés de casa a la farmàcia amb bicicleta.

Déu-n’hi-do!
Sí. El dia que la va estrenar semblava el seu primer dia de feina.

Abans has dit que la ciutat es va aturar…
Sí. I un cop integrat en l’ànim de la gent el confinament, van aparèixer les pors: “Que quan surti de casa no m’agafi el virus; que m’he de rentar les mans i protegir nas i boca…” De cop i volta hi va haver una reacció compulsiva consumista. Tothom volia gel hidroalcohòlic…

I mascaretes, que no teníeu…
Al final van arribar, però el problema gran ha estat per als professionals, amb les mascaretes i altres materials sanitaris. Internacionalment es va produir una verdadera subhasta de productes i es va notar molt. Sort que persones que saben cosir, com la Mercè Vidal, es van posar a fer barrets, mascaretes…, i es van crear xarxes de forma espontània.

Puc donar fe que això va passar a molts llocs del país, de fet la primera mascareta en condicions que vaig tenir me la va fer una veïna.

Doncs aquí també. El Centre Islàmic aportava el material i el veïnat el treballava, després el portaven a la farmàcia i d’aquí al Centre d’Atenció Primària de Ramon Turró, que, per cert, en el moment àlgid de la pandèmia va arribar a obrir dissabtes i diumenges. Altres entitats com La Flor de Maig, Apropem-nos, l’Eix Comercial del Poblenou, o Radars, van tenir un paper destacat.
Cal dir que allà on hi havia xarxa associativa, teixit urbà viu, hi havia també ‘entrenament cívic’ que facilitava el funcionament de les xarxes de solidaritat. Nosaltres a través de l’AVV del Poblenou vam poder fer arribar al Districte recomanacions respecte a punts concrets on calia desinfecció urbana, entre altres les cues dels supermercats i contenidors d’escombraries.

Durant els dies de confinament vau notar que la gent us demanés coses diferents de les habituals?
Hi va haver gent a qui la combinació de criatures a càrrec i teletreball va portar a situacions d’angoixa i ens va demanar coses per tranquil·litzar-se. D’altra banda, la desmedicalització per símptomes generals de malestar de molts infants es va fer evident a la farmàcia. També els polls i els paràsits intestinals devien haver trobat a faltar els seus hostes preferits de les escoles, dels parcs i dels casals.

Us va resultar difícil treballar amb mascareta? Com es comportava la gent?
Amb la màscara posada, el contacte visual esdevenia més íntim amb les persones que atenies a la farmàcia, per fi el mòbil no interferia en la comunicació. Quan la gent s’acostava massa i nosaltres ens separàvem, ens deien “nosaltres estem sans”, i els havíem de dir: “però no saps si nosaltres ho estem, ho fem per tu”.

Per acabar un desig que no tingui a veure amb la covid?
Voldria un pla de salut comunitària per a tot el Districte. També m’agradaria que la gent recordés el ministre Lluch, impulsor de la sanitat universal que avui coneixem i gaudim. Vull donar-li les gràcies a ell i al personal sanitari que durant aquells dies ho va donar tot.

Josep Vallhonesta