Deu anys del naixement de la Marea Blanca de Catalunya
En el Paranimf de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, el Parlament Ciutadà, la Plataforma pel Dret a la Salut (PDS) i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), acompanyades de més de 70 entitats, usuaris i professionals, va néixer el 28 de febrer de 2015 la Marea Blanca de la Salut de Catalunya. Va presidir l’acte Itziar González sota el lema de “Pel Dret a Decidir, també, sobre la Salut”.
El seu naixement va ser fruit de les mobilitzacions que es van estendre per tot Catalunya per combatre les retallades que el Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz va impusar.
Vegem com el nostre estimat company doctor Pep Martí, malauradament ja traspassat, analitzava com les retallades sanitàries havien portat a la creació de la Marea Blanca.
Pep Martí
Balanç de quatre anys de govern del Departament de Salut
En sanitat a Catalunya hem anat molt enrere i encara podem anar a pitjor.
Hem anat molt enrere
A finals del 2010 es constitueix l’actual govern de CiU que amb el suport parlamentari del grup d’ERC ha governat aquets darrers quatre anys, amb una estratègia molt pensada de fa temps per la patronal de la sanitat, el Sr Mas- Colell, el Sr Boi Ruiz i el Sr Padrosa s’han dedicat a retallar recursos del Sistema Públic de Salut, fent-li perdre qualitat, accessibilitat i equitat, tot com a quartada per anar enfortint la privatització de la salut.
A finals del 2010 tots els sindicats de la sanitat ja van avisar, “han posat al cap de la patronal com a conseller de sanitat”, “han posat al llop a guardar el ramat”
I així ha estat.
Al 2011 comencen les retallades fortes, al CatSalut es retallen els pressupostos en un 10% aquell any, tot dient el Conseller: “feu-vos d’una mútua que desgravarem a hisenda”, “Els treballadors de la sanitat han de treballar més (eficiència) per compensar les retallades”, “La salut és una qüestió individual”, “Els metges pensen més en la seva butxaca que en la sanitat pública”, “hem de treure greix del Sistema, no múscul”.
Com era de preveure, amb les retallades es disparen les llistes d’espera de tot tipus, els treballadors del sistema veuen disminuir els seus ingressos i són acomiadats eventuals i substituts, es perd qualitat i accessibilitat amb tancaments de plantes d’hospitalització, quiròfans, Centres d’Atenció Primària, serveis d’urgències i col·lapses dels mateixos, arribant darrerament a constatar els pitjors resultats en salut (amb augment de mortalitat, dolor i pèrdua de qualitat de vida)
Només en els primers sis mesos de retallades del 2011 les llistes d’espera quirúrgiques dels 14 procediments garantits pugen de 56.600 pacients a 70.000 (augment del 23%) i durant els 11 primers mesos d’aquest any es fan 21.500 intervencions menys (-6,5%) que vol dir 100 intervencions menys cada dia en el sistema públic. La preocupació ciutadana per aquesta política sanitària a Catalunya passa, en les enquestes, al tercer lloc, desprès de l’atur i la situació econòmica. A la primavera del 2012 l’augment de les llistes d’espera ja era del 43%.
Per altre banda, gracies a l’excel·lent feina dels companys de Café amb Llet, el País, SICOM i les denuncies de la CUP a Reus, coneixem els casos de corrupció que s’han donat a la sanitat catalana en aquests anys de governs soci- convergents: Bagó, expresident del CSC i conseller de l’empresa SERHS amb contractes irregulars a la sanitat pública del Maresme – La Selva per 4,6 milions d’euros. J. Prats, president de l’ICS, vicepresident de l’empresa USP hospitals i president de Innova de Reus de la que cobrava 280.000 euros l’any. C. Manté que cobrava per treballs inexistents del mateix Prats. Crespo, alcalde de Lloret i cobrant irregularment del consorci sanitari de Maresme la Selva (afer denunciat i després tapat pel tribunal de contes). R. Gutiérrez, cobrant de Sant Pau irregularment durant anys. Tots aquests casos de corrupcions, imputats i pendents de judici, s’han donat precisament, no al ICS (de propietat publica sotmès a intervencions i controls parlamentaris), si no als Consorcis i Fundacions amb una manca de transparència i control del diner públic.
Durant aquests anys, per intentar fer front a aquesta situació, han anat apareixent diverses formes de lluita ciutadana, plataformes i entitats, que al carrer, a les xarxes i de vegades a les institucions, s’han indignat, manifestat, ocupat, protestat i fet pressió per parar les retallades i defensar els drets a la salut: 15M, “prou retallades”, “Jo si sanitat universal”, PARS, Dempeus, CAPS, ADSP, SICOM, la PDS, Associacions de veïns d’arreu de Catalunya, sindicats i alguns partits polítics, plataformes i marees territorials de defensa de la sanitat pública, darrerament per la hemo dinàmica a Tarragona i Girona. Pel tractament de la Hepatitis C, i tants d’altres, que han anat confluint i passant de la protesta a la proposta, com les 43 entitats que s’han adherit ja al document “Volem decidir sobre la salut i el sistema sanitari. Programa per un Servei nacional de Salut a Catalunya”.
Programa per un Servei Nacional de Salut a Catalunya: Pel dret a decidir sobre la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya
En aquests quatre anys de destrucció, el Sistema Sanitari Públic de Catalunya ha perdut 1.500 milions d’euros de pressupost (un 16% respecte al 2010) ha perdut 5.000 llocs de treball, s’han perdut 2.000 llits hospitalaris d’aguts, s’han augmentat les llistes d’espera i darrerament s’ha perdut, per decisió del Boi Ruiz, el dret a reclamar i denunciar legalment les esperes de més de sis mesos de 11 procediments quirúrgics, passant tots a una espera “recomanada” d’un any (anem enrere). A més, només aquest darrer any 2014 s’han derivat des d’hospitals públics a centres concertats 17.000 pacients per operar, dels quals el 50% han estat derivats a centres amb afany de lucre, que fan negoci amb la nostra salut.
Encara podem anar a pitjor
Perquè a aquest govern, ERC li ha donat sis mesos més de marge per continuar la seva política de destrucció de lo públic, ara tenen pressa perquè veuen que se’ls hi acaba el temps de fer mal, encara tenen pendents iniciatives de privatització ja declarada. Front aquestes iniciatives haurem de seguir denunciant i lluitant perquè no es duguin a terme. Haurem de fer:
1-Demanar ja la dimissió i les responsabilitats dels danys a la salut del Conseller Boi Ruiz i del director de CatSalut JM- Padrosa.
2-Que ens tornin els 1.500 milions d’euros que ens han pres. Així podrem donar a l’Atenció Primària més i millor capacitat. Tornarem el poder adquisitiu i la estabilitat als treballadors de la sanitat. Tornarem a obrir els recursos tancats a la sanitat pública. I millorarem les llistes d’espera i la qualitat, evitant derivacions de pacients a la privada.
3-Que paguin els corruptes amb penes de presó i que tornin els diners
4-Cal parar els Consorcis de Lleida (volem consulta ciutadana), Tarragona i Girona, la fragmentació de l’ICS, el consorci del Hospital Clínic ressuscitat darrerament i les privatitzacions de serveis. Ni un euro més per fer negoci amb la salut.
5-Diem no al projecte de venda de les nostres dades clíniques (VISC+)
6-No acceptarem cap tipus d’exclusió ni manca d’equitat en sanitat
