CANVI CLIMÀTIC I SALUT
El 2010 es van deixar de celebrar campionats mundials de sauna consistents a veure qui aguantava més minuts una temperatura de 110 °C. Dels dos finalistes a la prova final, l’un, Vladimir Ladyzhenskiy, va morir dins la sauna als sis minuts, i a l’altre, Timo Kaukonen, l’en van haver de retirar a correcuita per[1]què es va desmaiar i va patir cremades greus. Vist això, quina és la temperatura màxima que suporta l’ésser humà?
Depèn de diversos factors, com ara la humitat de l’aire, les característiques físiques personals i l’adaptació a l’ambient. Quan la temperatura ambient puja, el cos per conservar els 37 °C des[1]encadena el mecanisme de la transpiració per a mantenir l’organisme refrigerat. Això és una bona solució si la humitat és baixa perquè el mecanisme es completa quan la suor s’evapora alliberant energia, però no n’hi ha prou si la humitat és alta ja que dificulta l’evaporació en una atmosfera carregada d’aigua i el cos es veu obligat a incrementar la transpiració amb el consegüent perill de deshidratació.
Hi ha un cert consens a considerar que entre els 41 i 42 °C comença la deshidratació i la mort d’algunes cèl·lules —per a per[1]sones de físic caucàsic, als 30 °C. S’estima que 55 °C és la temperatura màxima que pot suportar una persona. I mor en 10 minuts quan s’arriba als 60 °C.
En general, els investigadors han trobat que els humans són més capaços de suportar la calor seca; per exemple, amb un 20% d’humitat, la calor es torna mortal més enllà dels 40 °C, però a mesura que augmenta la humitat, el llindar de temperatura letal es redueix a 30 °C.
Recentment l’AVV del Poblenou, en col·laboració amb la FAVB i la Universitat Politècnica, ha fet una exposició sobre medi ambient i urbanisme saluda[1]ble a la biblioteca Manuel Herranz que ens diu que en un dia calorós d’estiu, les temperatures mitjanes del barri (34,73 °C) són més baixes que les de Barcelona (35,74 °C) i de la seva Àrea Metro[1]politana (36,76 °C). De nit, però, això s’inverteix: Poblenou (25,23 °C), Àrea Metropolitana (24,11 °C) i Barcelona (24,95 °C).
Podríem pensar que 34 °C estan molt lluny, i encara més els 25,23 °C respecte dels 41 o 42 °C de què hem parlat abans, però la clau està en la nit. El cos humà pot aguantar temperatures molt altes durant el dia —ja hem vist que hi ha un ampli recorregut fins als 55 o 60 °C—, però no de nit. Necessita una pausa tèrmica per poder recuperar-se, i es calcula que les nits en què les temperatures no baixen de 23 °C el nombre de defuncions augmenta un 9,2%. Això és el que va passar el 2003 a Europa quan una onada de calor no acostumada es va saldar amb 70.000 morts relacionades amb l’onada.
Es consideren nits tropicals quan les temperatures nocturnes no baixen dels 20 °C, i tòrrides, quan es mantenen per sobre de 25 °C. Fixem-nos que el Poble[1]nou ha entrat en la categoria superior: nits tòrrides.
Durant l’estiu passat les temperatures es van enfilar en un lloc tan invers[1]emblant com el Canadà fins als 50 °C. Pot passar a casa nostra? Això és el que pensa Francisco Doblas-Reyes —professor ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), director del Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center (BSC) i col·laborador de l’IPCC (Panell Intergovernamental d’experts sobre el Canvi Climàtic)—: “cap a finals de segle a les zones de l’interior de Catalunya les màximes diàries es poden enfilar cap als 52 °C”. I sí, és possible. La recerca científica ens ensenya que si se superen els 1,5 °C d’increment de temperatura mitjana anual del planeta els esdeveniments poden ser imprevisibles i sense retorn. Cal aturar les emissions de CO2 i avançar com demana l’exposició de l’AVV cap a un urbanisme sostenible que compti amb instal·lacions preparades per fer front a allò que pot venir si la humanitat no és capaç d’evitar-ho. Josep Vallhonesta