Salut i joves

Segons l’OMS «la salut és un estat de benestar físic, mental i social complet, i no només l’absència d’afeccions o malalties». D’altra banda, una possible classificació de les persones per edats és: in utero i naixement, primera infància (0-5 anys), infància (6-11 anys), adolescència (12-18 anys), joventut (14-26 anys), adultesa (27 – 59 anys) i vellesa (60 anys i més).

Si enllacem els termes “salut” i “joves” apareix la salut integral de l’adolescent, que comprèn el benestar físic, mental, social i espiritual dels adolescents i inclou aspectes relacionats amb el desenvolupament educatiu, la participació en les activitats de la comunitat, d’acord amb la seva cultura, i el desenvolupament de la màxima potencialitat.

Tot i que l’adolescència està considerada com una etapa saludable de la vida, en el seu transcurs es produeixen morts, malalties i traumatismes en una proporció considerable. Per sort, gran part d´aquests problemes es poden prevenir o tractar. Durant aquesta fase s’estableixen pautes de comportament i es perfila l’estil de vida –relacionat amb l’alimentació, l’activitat física, el consum de substàncies psicoactives i l’activitat sexual–, que es pot orientar cap a un estil de vida saludable o un estil de vida insà. Per a un desenvolupament saludable i complet cal incloure una educació emocional; oportunitats per adoptar aptituds per a la vida; serveis de salut acceptables, equitatius, apropiats i eficaços; i la creació d´entorns segurs i propicis.

Entre els 15 i els 19 anys, les conductes de risc són el consum de begudes alcohòliques i les relacions sexuals sense protecció; la mala alimentació i la poca activitat física i l’abús sexual. “Les adolescents grans” es veuen afectades de manera desproporcionada per la violència de parella i per la problemàtica relacionada amb els embarassos no desitjats. A més, la discriminació, la violència (física, verbal i/o psicològica), l’assetjament i fins i tot la invisibilització han estat problemes recurrents per a la comunitat LGTBIQ.

Aquestes situacions de risc mal gestionades poden menyscabar la salut mental entesa com un estat de benestar mental que permet a les persones fer front als moments d’estrès de la vida, desenvolupar totes les seves habilitats, poder aprendre i treballar adequadament i contribuir a millorar la comunitat. La manca d’eines per a una gestió emocional adequada pot provocar una crisi emocional amb uns sentiments de tristesa, desànim o desesperança; pensaments confusos o capacitat reduïda de concentració; preocupacions o pors excessives o sentiments intensos de culpa; alts i baixos i canvis radicals d’humor; allunyament de les amistats i de les activitats; cansament important, baixa energia i problemes de son; desconnexió de la realitat, paranoia o al·lucinacions; incapacitat per afrontar els problemes o l’estrès de la vida diària; problemes per comprendre i relacionar les situacions i les persones; problemes amb l´abús d’alcohol o drogues; canvis importants en els hàbits alimentaris; canvis en el desig sexual; excés d’enuig, hostilitat o violència i ideació suïcida.

L’acompanyament en aquesta situació pot ser escoltar en silenci, oferir l’empatia emocional, reconèixer el valor del plor i del crit, ajudar a respirar pausadament, demostrar entesa, oferir ajuda per resoldre el problema, dividir el problema en parts, valorar alternatives, acompanyar a l’acceptació i contactar amb el sistema sanitari quan calgui. Paral·lelament, el sistema educatiu ha d’incloure la gestió emocional favorable, ja que el fet de no ocupar-se de l’educació socioemocional en una edat primerenca té conseqüències directes en l’estil i la qualitat de vida a l’edat adulta.

L’informe anual de la Fundació Anar (Ajuda a Nens i Adolescents en Risc) revela que la pandèmia i el confinament per la COVID-19 han impactat negativament en l’increment de problemes psicològics en infants i adolescents com la ideació suïcida (+244,1%), l’ansietat (+280,6%), baixa autoestima (+212,3%), depressió/tristesa (+87,7%), trastorns d’alimentació (826,3%), autolesions (+246,2%) %), l’agressivitat (+124,5%) i el dol (+24,5%). L’Enquesta de Benestar Emocional que els departaments de Salut i Educació de Catalunya han realitzat a 270.000 alumnes ha conclòs que el 26,8% dels nens entre 11 i 18 anys s’ha autolesionat alguna vegada, el 64,1% no ho ha fet mai i el 9,9% no respon; i el 43,4% ha tingut pensaments de morir. A més, el 2021, els Centres de Salut Mental Infantojuvenil van rebre un 23% més de visites que el 2019, les urgències psiquiàtriques en els menors van augmentar el 28,5% i les hospitalitzacions per problemes de salut mental es van incrementar el 40 %.

Aquestes dades conviden a la reflexió i a valorar diferents iniciatives que proposin els mateixos joves, les famílies, els mestres, les AFA, els sanitaris o els representants polítics. Alguns exemples són la iniciativa «Poblenou, Adolescència Lliure de Mòbil», que pretén incidir en conductes com la sextorsió, el grooming (ciberseducció de menors), el ciberassetjament o l’efecte Werther; i la iniciativa de la comunitat educativa canària, que ha inclòs al currículum l’assignatura EMOCREA, Educació Emocional i per a la Creativitat, que pretén aconseguir una educació des del cor emocional.

Xavier Suàrez, veí, escriptor i infermer