Habitatge, sou i salut

Si la pena per robar és la presó, la pena del pobre és el desnonament

“La pena es la consecuencia jurídica del delito. Se puede definir la pena como “la privación de un bien impuesta en virtud de un proceso al responsable de una infracción prevista por la Ley”. https://almaabogados.com/la-pena-concepto-fundamento-y-fines/

Si la pena per robar és la presó, la pena del pobre és el desnonament. Les dues sentències les aplica un jutge, i en el procediment judicial, al desnonament se l'anomena, principalment, procediment de llançament.

De llançament a on? Al carrer! I pitjor que a la presó, perquè a la presó s’hi entra en solitari i tens sostre i menjar garantit, però al carrer t’acompanyen les criatures que puguis tenir. Sovint malaltes, les avies, els avis… És una situació tan peremptòria que opaca qualsevol altra necessitat. Llavors comença el pelegrinatge: pensions, habitacions on amuntegar-se, ajudes públiques que s’esgoten, provisionalitat… Sobre quina base, arrels i experiència creixeran les nenes i els nens?

A la Constitució el dret a l’habitatge és un dret de segona classe; no entra en la categoria de fonamentals, la categoria d’exigibles. Sí que és fonamental i exigible el dret a l’educació, però és vulnerat, soscavat. Com evitar que l’educació de les criatures es malmeti quan perden les arrels i l’ancora d’un sostre?

La majoria de la gent no perd l’habitatge perquè sigui viciosa, perquè perdi el sou en el joc, o tingui hàbits culpables. La precarietat i l’abandonament institucional són la causa. En aquest article anirem a buscar algunes de les causes de la precarietat.

Quins ingressos té la població de Barcelona?

Existeix un cert consens respecte a que la pressió econòmica de l’habitatge: no pot anar més enllà del 30%. Si supera aquest llindar la resta de necessitats costa cobrir-les o no es cobreixen. Anem a veure quina càrrega representa l’habitatge per els ciutadans de Barcelona

Veiem: els quadres següents més avall, corresponen al 2024, l’any que té les dades més actualitzades:

El salari mitja és la suma de tots els salaris dividit pel nombre d’assalariats; és representatiu només si els sous màxims i mínims estan poc diferenciats. L’acudit que ja sabeu ho explica bé: “si tu et menges un pollastre i jo no me’n menjo cap, la mitjana dirà que n’hem menjat una meitat tots dos”.

Altre concepte és el salari medià. El salari medià no és la mitjana, és una altra cosa: la mediana (per això diem salari medià) posa tots els sous ordenats en una fila o columna; el salari medià és el salari que té el 50% dels sous per sobre; i el 50% per sota, per tant ocupa la posició “mediana”. Quan la mitjana supera àmpliament la mediana significa que els salaris més elevats contribueixen a elevar el valor mitjà, i que aquest no representa necessàriament la situació del treballador amb un salari que ocupa la posició central.

L'informe municipal del 2024 confirma aquesta desigualtat amb una dada especialment significativa: el 22,1 % dels assalariats de Barcelona percebia aproximadament 1.000 euros nets mensuals, o menys, i entre els menors de 30 anys la proporció arribava al 44,9 %.

La mediana és significativa, però no ens aclareix del tot la realitat, perquè: en quins salaris estan repartits, en més o en menys, diversos grups de treballadors?

Per esbrinar-ho, es fan grups de treballadors que s’agrupen en uns intervals de sous, per exemple: múltiples i submúltiples del SMI (salari mínim interprofessional del 2024).

La moda és el grup que aglutina més treballadors en un interval (23% en el quadre de sota). Veiem la província de Barcelona:

L’interval que agrupa més treballadors és el que conté sous compresos entre 1 i 1,5 vegades el SMI. D’aquest interval s’agafa la mitjana (16.480 nets anuals) per poder obtenir un sou representatiu del grup més nombrós de treballadors (homes i dones).

En la taula de sota tenim el sou net, anual i mensual, dels assalariats de Barcelona per saber quina capacitat de compra tindrà més tard. El tram modal aproximat representa la província perquè no hem trobat el propi de la ciutat.

La taula expressa la quantitat real que arriba a la butxaca del treballador o treballadora a fi de mes després de descomptar la cotització a la seguretat social: contingències comuns, atur, formació, MEI (Mecanismo de Equidad Intergeneracional) i l’IRPF.

Incloem el tram modal de la província de Barcelona perquè les dades de l’Ajuntament de la ciutat no ens proporcionen les dades d’aquest tram pel 2024.

Que costa llogar un pis a Barcelona

A partir de les dades oficials de Barcelona:

Amb una mitjana de 16,13 €/m² pels habitatges de lloguer tenim aquests preus mensuals:

I a sota allò que queda després de pagar el lloguer (renda residual):

Conclusió: Amb un salari situat al tram modal aproximat o amb l'SMI, llogar un habitatge de 100 m² resulta econòmicament inviable perquè amb un únic sou no s’arriba a pagar el lloguer.

Però amb un de 70 m² gairebé tampoc: la major part de la gent està dedicant el 62,7%, 82,2% i el 91,2% del salari, i la renda residual (la que queda després de pagar el lloguer) gairebé no dona per cobrir la resta de necessitats. I, naturalment, el 22,1% que havíem vist que cobra 1000 € nets mensuals ja no es pot plantejar llogar cap pis, però potser sí una habitació on amuntegar-se la família . Això explica els pisos compartits, el treball de la parella, les hores extres, els incentius declarats i els no declarats, la pluriocupació, el treball en negre, l’ajuda dels pares…

Una persona de la rodalia de Barcelona que pertanyi al tram modal provincial i que vulgui tenir pis a la ciutat, no podria pagar el lloguer encara que tingui parella i sumés les dues rendes. I si és de Barcelona i mileurista, necessita, obligatòriament, compartir pis. Això il·lustra bé el fenomen de ser pobre malgrat tenir treball.

I si comprem un pis a Barcelona?

La realitat és pitjor del què ensenya la taula de damunt perquè representa dedicar íntegrament el sou a pagar la compra, però il·lustra perfectament l’hàbit de comprar hipotecant-se durant vint o trenta anys. Qui pugui clar! Qui disposi d’una xarxa familiar, d’un entramat de relacions favorables; qui disposi d’un capital inicial que alleugeri la hipoteca.

Qui disposa de alguna cosa d’aquestes, prefereix la condemna d’una hipoteca de 30 anys, a la condemna perpètua de pagar un lloguer caríssim tota una vida. Però és una mala opció, és viure en precari la major part del temps perquè on hi ha dos sous, si un d’ells falla, la possibilitat de no poder pagar la hipoteca és una amenaça ben real.

El problema de l’habitatge no és només quant costa la casa, sinó quanta vida queda després de pagar-la. I com correlat de tot lo vist, l’Anuari Estadístic de Barcelona 2024 diu:

2.170 ordres o diligències de llançament

1.403 llançaments “positius”, és a dir, amb lliurament efectiu de la possessió

520 suspesos

1.627 assistits per serveis socials.

Què passa quan una empresa tanca i deixa 500 treballadors a l’atur? És com anar en vaixell i que, per causes alienes als viatgers, el vaixell naufragués. Ningú entendria que se’ls deixés a la deriva, o que acudissin poques barques i en mal estat al rescat.

En el cas del desnonat qui acut és la comitiva judicial acompanyada per la policia, no fos cas que el culpable es resistís, cosa que en tal cas acumularia una delicte més per afegir a la culpa de ser pobre.

Barcelona té un fort desequilibri entre salaris i preus d’habitatge, però la situació es complica més per l’escassa existència d’habitatge social:

El Pla Viure 2026 – 2033 xifrava, l’any 2024, el nombre d’habitatges de lloguer assequible i social en 16.604, i l’Observatori municipal estimava el parc total en 794.200. Això representa el 2,1% d’habitatge social. Aquesta xifra podria augmentar fins a 9.5% si tinguéssim en compte habitatges de venda protegida, dret de superfície i pròrroga forçosa, que no sempre acaben convertint-se en habitatge social. De tota manera la diferència amb Europa seguiria sent abismal.

I Europa?

Farem la comparació amb altres ciutats europees, tot i saber que no parlem de figures jurídiques idèntiques, d’acord! Però les diferència són aclaparadores:

La gran diferència europea: quants habitatges estan fora de la lògica ordinària del mercat?

Copenhaguen

Què és l’habitatge “almen”? Citem directament:

“A Dinamarca existeixen dos models que provenen del cooperativisme i l’associacionisme: l’Andel i l’Almene. El 2015, quasi el 30% dels habitatges de Dinamarca (i més del 50% dels de Copenhaguen) formava part d’aquests dos models amb un dilatat recorregut històric, un ampli reconeixement i una forta implantació en el conjunt del territori.

D’una banda, unes 10.000 cooperatives d’habitatge privades (Andel) que representen un 8% de l’estoc d’habitatges del país. En aquestes cooperatives, els socis tenen una participació en la propietat col·lectiva de la cooperativa i el seu valor està regulat per llei. D’altra banda, el sector de l’habitatge comú (Almene), format per 550 associacions d’habitatge confederades, que representen el 20% del parc d’habitatges del país. En aquest sector els residents gaudeixen d’un contracte de lloguer indefinit i participen en la governança de les associacions a través d’un sistema de «democràcia llogatera»”. https://ladinamofundacio.org/model/dinamarca/

L'habitatge almen danès és propietat i està gestionat per organitzacions residencials sense finalitat ordinària de lucre, sota regulació pública.

Els lloguers estan vinculats als costos de gestió i finançament, els residents poden participar en la governança i els municipis tenen instruments d'adjudicació per atendre necessitats socials.

Aquest sector representava aproximadament una cinquena part del parc de Copenhaguen el 2024 [10].

És un model interessant perquè demostra que l'habitatge social no ha de ser necessàriament propietat directa de l'Ajuntament. https://www.bl.dk/non-profit-housing-in-denmark

Viena

Aproximadament el 60 % de la població viu en habitatges municipals o subvencionats. La ciutat disposa d'uns 220.000 habitatges municipals i hi ha aproximadament 200.000 habitatges subvencionats o cooperatius més. L'habitatge social no es concep únicament com un recurs per a persones en situació de pobresa extrema: també hi poden accedir sectors força amplis de la població, subjectes a uns límits d'ingressos relativament generosos. Això afavoreix la barreja social i evita, almenys parcialment, que l'habitatge públic es converteixi en un sistema residual. Ajuntament de Viena

A més, Viena ha mantingut durant dècades el parc d'habitatge municipal en lloc de vendre'l massivament. Continua construint habitatge públic i subvencionat, hi reserva sòl i també finança rehabilitacions i ajuts al lloguer. Fins i tot disposa de préstecs públics per a llars amb pocs recursos que no poden afrontar l'aportació inicial exigida en alguns habitatges subvencionats. Ajuntament de Viena

París: habitatge social regulat

França obliga determinats municipis a disposar d'habitatge social. L'anomenada Llei SRU exigeix, generalment, que els municipis afectats assoleixin un 20 % o un 25 % d'habitatge social, segons les característiques del territori. Els municipis que no assoleixen l'objectiu poden patir penalitzacions econòmiques. El 2024, 2.196 municipis estaven subjectes a aquesta regulació i 1.276 encara es trobaven per sota de l'objectiu. Ministeris de la Transició Ecològica de França

Per tant, França intenta impedir un fenomen força habitual: que determinats municipis rics puguin dir, a la pràctica, «que l'habitatge social el construeixin altres municipis». L'obligació pretén distribuir-lo territorialment i afavorir la barreja social.

París tenia 271.906 habitatges socials SRU l'1 de gener de 2024, el 23,1 % de les residències principals [9]. Però el fet de disposar d'un parc social considerable no elimina les tensions: l'observatori APUR identifica també una demanda extraordinàriament elevada d'habitatge social. I element interessant: no es pot desnonar en temporada hivernal,

Amsterdam: corporacions d'habitatge

Els Països Baixos utilitzen un altre model: les grans protagonistes són les corporacions d'habitatge, entitats dedicades a proporcionar habitatge de lloguer social. Aproximadament el 75 % dels tres milions d'habitatges de lloguer del país pertany a aquestes associacions. L'Estat regula a qui s'han d'adjudicar, els límits d'ingressos i els increments dels lloguers. Govern dels Països Baixos

Des del juliol de 2026, a més, la legislació neerlandesa reforça la planificació pública: aproximadament dos terços dels habitatges de nova construcció hauran de ser assequibles i el 30 % hauran de ser habitatges socials. És un element important: l'Estat no es limita a concedir ajuts a les persones perquè busquin habitatge al mercat, sinó que intenta determinar quin tipus d'habitatge es construeix, on i per a qui. Volkshuisvesting Nederland

Amsterdam disposa d'un sector molt ampli de lloguer social, en bona part gestionat per corporacions d'habitatge.

En la monitorització municipal del període estudiat, aproximadament el 47 % del parc corresponia al segment de lloguer social [12].

Aquest percentatge incorpora categories neerlandeses pròpies i no s'ha d'interpretar com si tot fos habitatge municipal.

Berlín

Alemanya, tot i que té una proporció menor d'habitatge públic que Viena o els Països Baixos, ha desenvolupat una protecció considerable del lloguer privat. A les zones declarades de mercat residencial tensionat existeix la Mietpreisbremse, un mecanisme que limita determinats preus de lloguer en formalitzar nous contractes. El 2025 es va prorrogar fins a finals de 2029, i durant el 2026 el Govern ha continuat proposant mesures sobre els lloguers d'habitatges moblats, els lloguers indexats i els contractes de curta durada per evitar mecanismes que permetin eludir les limitacions. Govern federal alemany

Berlín ofereix una comparació especialment interessant entre lloguers de les empreses públiques i el mercat privat. Un 83,6 són habitats de lloguer, entre públics i cooperatius el 27%. Les empreses públiques registraven lloguers mitjans considerablement inferiors als dels nous habitatges oferts al mercat [13].

Hèlsinki

Finlàndia és especialment coneguda per una altra qüestió: el tractament del sensellarisme mitjançant la filosofia Housing First —«Primer, l'habitatge»—. El seu plantejament inverteix el sistema tradicional. No s'exigeix que una persona sense llar resolgui primer els seus altres problemes per obtenir després un habitatge; s'intenta proporcionar-li primer un habitatge estable i, a partir d'aquí, oferir-li suport social, sanitari o laboral. El principi important és que l'habitatge es considera el punt de partida de la recuperació social, no pas la recompensa final.

Hèlsinki combina habitatge subvencionat, assessorament residencial i polítiques de prevenció del sensellarisme, encara que això no ha impedit un augment recent de les expulsions [14].

Resum

Conclusió

Barcelona no té un parc de lloguer assequible com tenen altres ciutats europees. El dret a l’habitatge està mediatitzat pel mercat fins extrems insostenibles en una societat civilitzada en ple segle XXI. I això impacta en la salut.

Quan parlem de salut parlem dels determinants biològics, propis i aliens; però també dels determinants externs: l’entorn, la natura, l’habitatge. Ens hem de conscienciar que de la mateixa forma que existeix la salut privada per qui la vulgui, i pública per a tothom; ha d’existir l’habitatge, digne i públic per a tothom.

L’habitatge digne és salut perquè permet estabilitat familiar, tenir fills i educar-los; és la plataforma per créixer i planificar el futur.

L’espectacle diari de llançaments al carrer de gent gran, de famílies amb fills o mares soles amb criatures, sanes o malaltes, no pot continuar. Ja és un delicte moral, l’hem de convertir en una impossibilitat legal.

A la Mesa d’emergències del Consorci de l’Habitatge de Barcelona del mes d’abril de 2024  es van valorar 739 casos de pèrdua de vivenda. Tan sols es va adjudicar habitatge a 54 dels casos. No podem deixar que sigui el mercat qui organitza aspectes fonamentals de l’estructura social.

Davant d’un problema habitacional hauríem de convertir les intervencions punitives en Intervencions preventives.

CÀLCULS I WEBGRAFIA

Salaris a Barcelona el 2024

L’informe municipal Els salaris a Barcelona. 2024 dona:

salari mitjà brut anual: 36.466 € salari medià brut anual: 27.869 €

La mediana és especialment útil perquè la meitat dels assalariats cobra menys i l’altra meitat més. La mateixa font explica que la mitjana queda elevada per una minoria de salaris molt alts. BCNROC

El salari mínim

El Reial decret 145/2024 fixa l’SMI en: 1.134 € bruts mensuals en 14 pagues

Per tant: 1.134 × 14 = 15.876 € bruts anuals. BOE

Aproximació a la moda salarial

No disposem d’una moda salarial exacta per Barcelona ciutat. L’Agència Tributària sí que publica la distribució per trams de salari per província. A Barcelona, el tram amb més assalariats el 2024 era:

entre 1 i 1,5 vegades l’SMI; amb: 546.022 assalariats; i un salari mitjà dins del tram de: 19.759 € bruts anuals. Agencia Tributaria

Això no significa que 19.759 € sigui la moda matemàtica exacta. La formulació correcta és:

Tram salarial modal aproximat: 1–1,5 SMI; salari mitjà dins d’aquest tram: 19.759 €.

Conversió dels salaris bruts a nets

Per comparar salaris amb lloguer, vaig decidir treballar amb renda neta disponible, perquè és el que realment pot gastar una persona.

El càlcul és una estimació per a una persona soltera, sense fills, menor de 65 anys, contracte indefinit i resident fiscal a Catalunya.

S’han aplicat aproximadament aquestes cotitzacions del treballador:

contingències comunes: 4,70 % atur: 1,55 %

formació: 0,10 % MEI: 0,12 % (Mecanismo de Equidad Intergeneracional

Total aproximat: 6,47 %. BOE

Per l’IRPF s’han utilitzat l’escala estatal 2024, l’escala catalana 2024, els 2.000 € generals de despesa deduïble del treball i la reducció per rendiments baixos quan correspon. Agencia Tributaria

La fórmula simplificada és: net = brut − cotitzacions socials − IRPF estimat

Referències

Webgrafia i Bibliografia documentada. Utilitat de cada font

[1] Ajuntament de Barcelona. Els salaris a Barcelona. 2024. Oficina Municipal de Dades. Font principal sobre salari mitjà, mediana, histograma, percentils, Gini, salaris per districtes, sectors i proporció d'assalariats amb ingressos nets baixos.
https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/143720/1/Salaris_2024.pdf

[2] BOE. Reial decret 145/2024, de 6 de febrer. Estableix l'SMI de 2024: 1.134 € mensuals en 14 pagues.
https://www.boe.es/eli/es/rd/2024/02/06/145/con

[3] AEAT, normativa IRPF 2024; Agència Tributària de Catalunya; BOE, Ordre PJC/51/2024. Bases normatives per als càlculs aproximats del salari net, cotitzacions, mínims i tarifes fiscals.
https://sede.agenciatributaria.gob.es/
https://atc.gencat.cat/ca/tributs/irpf/
https://www.boe.es/eli/es/o/2024/01/29/pjc51

[4] Generalitat de Catalunya. Informe sobre el sector de l'habitatge a Catalunya 2024. El Quadre 3.2.3, pàgina 81, aporta les dades de lloguer contractual a Barcelona; el Quadre 3.1.8, pàgina 69, les dades de compravenda.
https://terra.repositori.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.13045/1896/informe-sector-habitatge-catalunya-any-2024.pdf?sequence=1

[5] Congressional Research Service / HUD. Història dels criteris d'assequibilitat residencial. Permet contextualitzar l'origen administratiu dels llindars del 25 % i del 30 %.
https://www.congress.gov/crs_external_products/R/PDF/R47628/R47628.1.pdf

[6] Eurostat. Housing cost overburden rate. Defineix i mesura la sobrecàrrega residencial de les llars a la UE.
https://ec.europa.eu/eurostat/databrowser/view/tespm140/default/table?lang=en

[7] Ajuntament de Barcelona. Pla Viure 2026–2033, diagnosi retrospectiva de 2024. Reconstrueix el parc d'habitatge social i assequible, amb les seves diferents figures i categories.
https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/147668/1/Accions%20habitatge%202026-2033%20-%20Pla%20Viure.pdf

[8] Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona. Estructura i concentració de la propietat de l'habitatge a Barcelona, 2023. Proporciona el denominador del parc residencial total utilitzat per aproximar-ne el pes social.
https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/133321/1/O23010_Lab_Propietat-BCN_2023.pdf

Actuacions d'Habitatge als districtes. IMHAB, 31 de desembre de 2024. Pàgines 9-11. Permet contrastar les xifres del parc de lloguer protegit, social i assequible

[9] APUR. Les chiffres du logement social à Paris en 2024, edició 2025. Documenta els 271.906 habitatges socials SRU i el 23,1 % de les residències principals.
https://www.apur.org/fr/logement-hebergement/parc-social/chiffres-logement-social-paris-2024-edition-2025

https://www.ecologie.gouv.fr/politiques-publiques/larticle-55-loi-solidarite-renouvellement-urbain-sru

[10] Københavns Kommune. Boligredegørelsen 2024. Descriu l'estructura del parc de Copenhaguen i el sector d'habitatge almen.
https://www.kk.dk/sites/default/files/2024-11/Boligredeg%C3%B8relsen%202024%20webtilg%C3%A6ngelig.pdf

https://www.bl.dk/non-profit-housing-in-denmark

[11] IBA Wien. Social housing policy in Vienna. Explica el model d'habitatge municipal i de lucre limitat, i el pes aproximat del 40 % del parc social permanent.
https://www.iba-wien.at/en/iba-wien/iba-wien-1-1-1-1-1

Tipus de lloguer a Viena https://www.wien.gv.at/en/housing/flat-types

[12] Amsterdam Onderzoek en Statistiek. De Staat van de Stad Amsterdam XIII, 2024–2025. Informa sobre la composició del parc, incloent-hi el segment de lloguer social.
https://onderzoek.amsterdam.nl/publicatie/de-staat-van-de-stad-amsterdam-xiii-2024-2025

https://www.government.nl/themes/building-and-housing/housing/rented-housing

[13] Senat de Berlín. Informació de les empreses públiques d'habitatge. Permet documentar el diferencial entre els lloguers públics i els preus d'oferta privada.
https://www.berlin.de/sen/stadt/presse/pressemeldungen/pressemitteilung.1628093.php

[14] Ajuntament d'Hèlsinki. Assessment Report 2024. Inclou procediments i expulsions realment executades, separació entre propietaris i intervencions preventives.
https://www.arviointikertomus.fi/sites/default/files/pdf/en/Assessmentreport2024.pdf

[15] Ajuntament de Barcelona. Anuari Estadístic de Barcelona 2024. Recompte judicial de llançaments, resultats positius i suspensions.
https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/143700/3/Anuari%20Barcelona%202024.WEB%20%281%29.pdf

[16] Parlament de Berlín. Resposta parlamentària S19-22449. Font administrativa dels 2.495 desallotjaments executats durant 2024.
https://pardok.parlament-berlin.de/starweb/adis/citat/VT/19/SchrAnfr/S19-22449.pdf

[17] Amsterdam O&S. Monitor dak- en thuisloosheid 2024. Descriu els programes d'intervenció precoç i la sèrie de desallotjaments efectius monitoritzats.
https://onderzoek.amsterdam.nl/publicatie/monitor-dak-en-thuisloosheid-2024

[18] Københavns Kommune. Socialudvalget, informació sobre expulsions, 2022. Dades municipals d'avisos de possible expulsió i execucions.
https://www.kk.dk/dagsordener-og-referater/Socialudvalget/m%C3%B8de-07062023/referat/punkt-7

[19] Stadt Wien / Wiener Wohnen. Schutz vor Delogierung, 2024. Documenta els 835 habitatges preservats en 1.113 casos gestionats.
https://presse.wien.gv.at/presse/2024/12/22/schutz-vor-delogierung-sozialarbeiter-innen-sicherten-835-wohnungen

[20] Service-Public.fr. Trêve hivernale. Informació oficial francesa sobre la suspensió estacional de determinades expulsions i les excepcions.
https://www.service-public.fr/particuliers/vosdroits/F34736

[21] Eurostat. Price Level Indices, conjunt de dades. Comparació del nivell general de preus del consum de les llars entre els països europeus.
https://ec.europa.eu/eurostat/databrowser/view/tec00120/default/table?lang=en

[22] Eurostat. Structure of Earnings Survey 2022. Mesura harmonitzada de distribució salarial i ràtios D9/D1 entre països.
https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/SEPDF/cache/7515.pdf

[23] Comissió Europea. European Pillar of Social Rights, principi 19. Marc de drets socials relatiu a habitatge, assistència residencial, protecció davant desallotjaments i sensellarisme.
https://employment-social-affairs.ec.europa.eu/policies-and-activities/european-pillar-social-rights-building-fairer-and-more-inclusive-european-union_en

[24] L'Observatori DESCA i Arquitectura Sense Fronteres presenten "Qui pot quedar-se? , una recerca que documenta els anomenats “desnonaments silenciosos”, les expulsions que no arriben als jutjats ni a l’Administració, publicat recentment
Qui pot quedar-se? Especulació, desplaçaments residencials forçats i el dret a romandre a Barcelona

[25] Docents 080 pel habitatge digne – Educació Transformadora
https://educaciotransformadora.com/2024/12/16/docents-080-pel-dret-a-lhabitatge-digne/

[26] Desnonaments de menors que impacten a les escoles: docents elaboren una guia d'ajut als centres. Docents 080 Participen en el documental de 3Catinfo. Els vídeos són colpidors.
Desnonaments de menors que impacten a les escoles: docents elaboren una guia d'ajut als centres – 3CatInfo

Josep Vallhonesta